Sing (Travis)

Doncs això... singsingsing!!! Tots a cantar! (:

Jo també vull anar a un lloc així i començar a llançar menjar!!

I també m'agradaria que algunes coses duressin per sempre...:)

Com aquesta cançó.

O com altres elements de la vida, que estic perdent (o ja he perdut).

Però no és possible. (:

L

Eurovision 2011

Hoy 14 de Mayo, se celebra la final de la 56º edición del Festival de Eurovision, que consiste en reunir a todos los paises europeos que se presentaran con una canción. Las canciones serán votadas por la audiencia vía telefono, y el país con más votos será el ganador. La música de este festival, es conocida como "alternativa".

Los paises, se seleccionan para la final mediante dos semifinales, donde en cada una se escojen las 10 mejores actuaciones (mediante los votos de la audiencia y la elección de un jurado) que luego competiran entre ellas en una final y junto al famoso "big five", que son los cinco paises que no necesitan pasar por la semifinal para poder concursar en el festival (y estos son Gran Bretaña, Francia, España, Itália y Alemania... serán los que ponen más pasta...).

Este año, la lista de paises que han pasado a la final es la siguiente... (en el orden que actuaran los paises...)

Finlandia
Bosnia & Herzegovina
Dinamarca
Lituania
Hungría
Irlanda
Suecia
Estonia
Grecia
Rusia
Francia
Italia
Suiza
Reino Unido
Moldavia
Alemania
Austria
Azerbaiyán
Eslovenia
Islandia
España
Ucrania
Serbia
Georgia

Me gustaría decir que este año, el nivel de los paises seleccionados (y algunos que se quedaron en la semifinal, por desgracia) es muy bueno... -relativamente, eh! Hay canciones muy festivaleras para la ocasión (aquí podriamos incluir por ejemplo de la Irlanda... muy divertida con un par de hermanos gemelos con mucha chispa!), luego hay baladas y cancioncitas de amor, muchas canciones de amor!! (Como la de Suiza, muy bonita por cierto, el acompañamiento del contrabajo le queda muy bien...), y otras con un royo más "rock" (Como la de Georgia, Dinamarca podría incluirse, y Holanda que malauradamente no pasó la semifinal).Bueno, tambien hay que decir que para gustos, colores...

Algo a destacar de este año en eurovisión, es que la mayoría de candidatos son conocidos a su pais por "niños prodigios" que empezaron en el mundo de la música desde muy pequeños, y a parte de eso, la mayoría de temas tratan de amor.

El festival tambien es una buena excusa para aprender de geografía... Pero a parte de eso, os dejo unos videos a destacar:



El tema de Georgia... muy cañero... Pero me gusta como le queda la voz femenina.




Bonito tema el de Suiza. Ya os he dicho que me encanta el contrabajo :)




Solo un comentario sobre Irlanda: jajajajajjajajajajjajajajajjajaaaaa!!!!



Lastima que no pasara este tema de Bulgaria...



Dinamarca... El mejor tema del festival :)

més topics musicals: Mashup

En un article anterior us vam parlar del Medley, una forma innovadora de barrejar cançons.

En aquest altre us explicarem un altre sistema per obtenir una sola cançó a partir de baries peces; aquest sistema es fa dir Mashup.

Imagineu que ara agafeu un article d'aquest blog que contingui varis vídeos inserits; premeu tots els botons de reproduir alhora. Com creieu que pot sonar? senzillament intel·ligible.

El Mashup és una tècnica que fa sonar dues o més cançons alhora, anant alternant fragments de la peça i per la qual cosa s'alternen instruments i veus formant una composició totalment diferent.

I com que feia dies que no us deixava cap tema del "segle passat" us deixo aquí un parell d'exemples.

i és que d'aquesta gama n'hi ha tants de bons i se'n poden fer tantes combinacions diferents que costaria decidir-se quin escollir.

Per altre banda també hi ha Mashups més moderns i amb molts més artistes afegits. Segur que aquest l'ha escoltat més d'un lector.

i aquest últim el vull dedicar al Sergio, redactor de l'apartat Artistes Internacionals, i que va deixar que en el meu article anterior li cobrís jo l'apartat:

Una història d'amor (i desamor) explicada en vídeo.

Bah! Avui no escric! Mireu els vídeos, i punt!!!




2n vídeo: http://youtu.be/kJjznN0qM9s (no el puc inserir... grrr...)



(i aquest últim videoclip és especialment brutal, brutal, BRUTAL. El millor del món.)

Tot fet per Love of Lesbian y Lyona. Quan s'ajunten, fan meravelles.

En honor a Japó la música que acompanya als animes

Avui os vinc a parlar sobre aquella música, que en principi ningú li dona molta importància, però que a molta gent li agrada i no se la pot treure del cap en uns quants dies en quant l'escolta, si parlo de tots aquells openings i endings de les series de la nostra infància i també d'ara mateix que no et deixen indiferents. Pot ser que per moltes persones, això d'agradar una musica d'un anime (manga animat) pugui semblar una mica "Freak" però la veritat es que també es mereixen un reconeixement, ja que moltes vegades tot i que tinguin un paper secundari influeixen molt, pot ser ens agraden pel bonic record que tenim de la nostra infància però tot i així hi han de vegades o gairebé sempre grans professionals darrera de elles.

Hi han moltes que no es tradueixen, i així s'estalvien el que no agradi a la gent, fincant la cançó en Japonès al començament o al final de la sèrie, aquí os poso algun exemple:

Aquí una de la 4 pel·lícula d'Inuyasha



Espero que os agradi i recordeu la vostra infància i lo feliços que estaven davant de la tele mirant les nostres series.

Coses que sé que no podré entendre per molt que m'ho miri amb calma

Avui em sap greu però li prenc la categoria autoritzada al Sergio, el qual espero que em perdoni, per parlar sobre un tema que m'inquieta. La nova moda el "feat." o "featuring" que fan molts rapers que fins ara jo creia per desconeguts que s'infiltren dins de cançons pop deixant anar algunes estrofes rapejades i després desapareixen totalment de al cançó deixant la resta al artista principal. Però el seu nom és constat en juntament amb l'artista de la cançó i també cobra la seva part per fer la seva infiltració misteriosa; i tenint en compte que fins i tot en alguns casos aquest paio no té res a veure amb el grup que toca.

Algunes vegades això pot tenir alguna cosa positiva ja que si l'artista original de la cançó és un famós i l'infiltrat és un desconegut, pot pujar la reputació d'aquest paio, sobretot si rapeja bé. Com és en al cas de "California Girls - Katie Perry, feat. Snoop Dogg" On jo abans d'aquest èxit no coneixia a aquest tal Snoop Dogg, almenys no un altre que no fos el gos del Charlie Brown.

Aquí us deixo el video:

Però d'altres vegades la reputació del infiltrat pot baixar actuant amb grups diguem-ne de poca categoria en el món de la indústria de la música. Potser aquest infiltrat també ha fet altres entrades amb algun cantant famós pujant així la seva reputació com a raper infiltrat, però que després cregui que pot apujar ell a un grup sencer de música i no li surti bé. Com en el seu cas en aquest toma i daca de la música pop. Ara bé, potser la reputació del grup puja, però la del infiltrat baixarà en picat per cantar amb un grup de nens.

És de nou el cas de l'Snoop Dogg, que amb els fums més alts després de la seva actuació amb Katie Parry, decideix tocar amb un grup de nenes que tenen els dies comptats en el món de la música. Em refereixo a "Boyfriend - Big time rush, feat. Snoop Dogg".

Aquí us deixo el video:

Sincerament, algú sabia que existia aquest grup abans?

Un altre cas seria el de un cantant de Pop infiltrat en un rap d'algun raper famós. I si ambdós tenen ja guanyada certa reputació i categoria en al industria de la música la cosa pot portar a un número 1 fix. Per varies raons: agrada als fans del raper, als fans del cantant pop i agrada als fans de la barreja, per la qual cosa s'apuja l'audiència dels dos components. Aquest és el cas de l'Eminem, que s'ajunta amb Rihanna per fer un duet amb el famós "Love the way you lie" que tots coneixem i hem sentit alguna vegada. Tot i que jo penso,dient només una frase repetida varies vegades per la cançó, com ha arribat tan lluny?? perquè més d'un se li deu haver quedat al cap el: Just gonna stand there and watch me burn, and that's all right beacuse I like the way it hurts. Just gonna stand there and here me cry and that's all right beacuse I love the way you lie, I love the way you lie. I en canvi de la lletra del noi qui se'n recorda?

Us deixo aquí el vídeo també:

Un altre cas sería el cas del grup de nens i el raper de baixa reputació, en una categoria més alta i barrejat amb el cas del rap amb el cantant pop infiltrat fent la tornada. Seria com un: a veure qui pot més. És el cas de un raper que empeny a un cantant de pop de reputació baixa, fen pujar la seva juntament amb un altre raper desconegut que com l'Snoop Dogg en el primer cas, només deixa anar una estrofa al mig de la cançó. aquests tres personatges no tenen res a veure, però s'ajunten com una gran família per crear-nos un èxit. Però ara us plantejo la pregunta del segle?? qui és l'infiltrat si tots actuen per igual? i si tenim en compta que només hi pot haver un cantant i la resta son "feats." i que això no és un duet ni un triplet.

Senzillament, el que tingui la idea, i el que es pugui permetre ser el protagonista i contractar als "featurings". O sigui, el que tingui més diners. Aquest és el cas de la nova cançó de Dr. Dree amb el featuring de Eminem i Skylar Grey. On ell només diu una estrofa al final de la cançó, l'Eminem fa el rap del principi i Skylar Grey fa totes les tornades. Us parlo de la cançó "Need a Doctor" que ha sortit doncs...no fa gaire. I com que els diner son el que mou el món,no trigarà gaire més en ser reconeguda. I encara que Dr. Dree tan sols faci una estrofa, es pot apreciar que ell és el cantant oficial només per l'argument del videoclip.

El qual també us deixo aquí:

I es que ara costa trobar a les llistes pop una cançó que no estigui featuringejada per ningú, ja sigui cantant de pop, raper o el que sigui. I tenint amb compte que això segueix després de la moda del "featuring" dels Dj's on el paio canta i el Dj fa la cançó, com en el cas dels nombrosos èxits de David Guetta, on la fama i la reputació i els drets d'autor se la emportava ell com a Dj deixant com al featuring al cantant de la cançó.

I es que ara costa trobar a un grup, encara que no estigui a les llistes, que no tingui una sola cançó "feat." algun raper desconegut. Com en el cas de l'últim grup que veia dins d'aquesta moda, i els que m'han fet adonar-me'n de la situació la qual estem i que m'ha empès a escriure aquest article: Owl City i el seu nou tema Alligator Sky featuring Shawn Christopher.

i per molt que segueixi la mateixa estructura que els temes anteriors. Té una sonoritat diferent no tant Pop/comercial sinó més Pop paranoic estil Owl City amb infiltració de pel mig.

Per això us deixo aquí el video:

Espero que amb aquest article tingueu una visió més clara de la situació musical en la que ens trobem actualment, on els diners mouen el món i que per obtenir la fama el més primordial son els contactes.

La voz del indie Español

Tras leer y releer el maldito artículo de Ana G Moreno una y otra vez, y algunos de sus comentartios, casi he quedado incapaz de dar mi propia opinión. Es una cosa que me pasa a menudo, y voy a admitirlo: soy de esas que discute a fondo sabiendo que no tengo razón. ¿Y qué? Leed el artículo antes de seguir...

http://www.rollingstone.es/noticias/view/una-profesora-de-canto-examina-a-los-vocalistas-del-indie-espanol

Marianne Ax, sueca de nacimiento (o sueca del IKEA, puede que la hayan sacado de ahi) trata de convencernos de que la calidad de voz de los artistas del indie español es nefasta.

Bueno.

Puede ser. De hecho, en algunos casos le apoyo: Con Ari de "Los Punsetes" y "Russian Red" (la voz de Ari me da verguenza ajena). Escuchad...




Aún así hay algo que sí que me da mucha verguenza ajena de lo que ha dicho Marianne Ax..., porque, ¿des de cuando la voz de Santi Balmes de Love of Lesbian, es COMPARABLE con la de Jota, de Los Planetas? ¡Y no solo eso! ¡¡Es que han sacado la misma nota!!

Aún así, debo aceptar que las otras calificaciones son muy verosímiles, y que la postura de Marianne es contundente, pero... ¡Menudos candidatos han elejido tambien! ¿Donde está Zahara? ¿Y Marc Ros? ¿Y Anni B Sweet? ¿O voces catalanas como Beth o Lluís Cartes?


No sé, pero creo que en vez de valorar la musica por la voz del cantante, deberieamos empezar a valorarla por la música que suena. Si solo escuchamos la música superficialmente, no vamos bien.

Aunqué una buena voz tiene su precio.