Pretending (The Seihos)

No. No és la versió d'Eric Clapton, per si us havíeu fet il·lusions. És un tema dels Seihos.

I a mi m'agrada.

"De vegades, es fa difícil definir propostes com la d'aquest quartet barceloní. Perquè el que fan et resulta familiar, però no saps on ho has escoltat. I es que de fet, no ho has escoltat. Els Seihos tenen molt clar d'on vénen, però encara més cap on van. Vénen del pop de tall britànic. Suspiren melodies que et poden remetre a Beatles, Teenage Fanclub o Ocean colour scene. Et deixen seduir per l'esperit dandy de Ray Davies i Paul Weller. Fan viatges siderals a la recerca del Syd Barrett. I acaben a l'altre costat de l'Atlàntic, prenent-se un cocktail amb uns Strokes que han deixat la distorsió de banda per relaxar-se sota una palmera una tarda d'estiu. [...] Per què inventar si tot està inventat? Doncs per necessitat. I sembla ser que aquesta gent, de necessitat en té molta. Necessitat de crear cançons rodones i tenyir-les amb colors tan vius com el talent que es manifesta quan aquest quartet trepitja les taules..."


(Crítica d'Oriol Stardust)