(Si no sabeu gaire sobre llenguatge musical, pot ser que això us soni a xino...)
Em diuen que vaig a contratemps del món. I és veritat: sóc la inoportuna que va a contratemps. Em refereixo al contratemps musical (però també podria convertir això en una metàfora). Si diguéssim que el temps va a ritme de negres (1), jo aprofito la segona corxera que parteix el temps en dos (0,5) per a formar un nou temps. És com quan seguim la pulsació d’una cançó, fem “pam, pam, pam, pam...” en un ritme determinat. Però realment la cançó fa: “pam (pam), pam (pam), pam (pam), pam (pam)”. És el contratemps, el que s’amaga entre els parèntesis.
(feu clic per a augmentar)
I sempre, jo sempre estic entre el parèntesi, gairebé mai faig pauses. Encara que de vegades m’equivoco, i vaig a temps amb els demés. És una situació efímera a la que de vegades m’hi veig sotmesa, de vegades passa. El ritme de tot comença a accelerar, i es dona el cas de que em perdo en el meu propi món (a contratemps). Intento trobar-me en el dels demés (vaig a temps). Llavors el ritme ja no va a negres (1), sinó que comença a anar en semicorxeres (0,25), potser inclús, fuses (~0,125). Dedueixo que encara que el món estigui fet per anar a temps, al final em dono compte de que jo només sé trobar-me en el contratemps. El meu contratemps. Torno a ser la corxera que parteix una negra (0,5), que passa a ser el meu punt 0: On començo. O on acabo, depèn de com es miri (al final he decidit convertir això en la metàfora).
El que no queda clar és qui comença abans: El temps o el contratemps.
Ara veig que són una "inculta", musicalment parlant, o que tinc nul sentit del ritme. O ambdues coses, més aviat
ResponderEliminarIgual això t'ajuda: http://www.avizora.com/publicaciones/musica/images/0046_teoria_musical_04.gif
ResponderEliminarPer tant una rodona (1), és igual a 2 blanques, 4 negres, 8 corxeres... =16=32=64=128... així seguint totes les figures.
Segons la teoria, una figura sempre serà igual a el doble de la figura que la segueix, o a la meitat de la que venia abans. Si tu piques a contratemps de negra (en compàs 4/4), ho faràs a la meitat del temps, és a dir, a la meitat de la negra (corxera). Jo seria aquesta corxera.
El que no sabem és, si el món és anacrúsic (paraula musical): si el món ha començat amb la negra normal, o amb la corxera infiltrada entremig. Perquè si cap melodia ni ritme que ens acompanya, no podem saber qui és el que porta el contratemps.